LLEGIM... "El secret de l' alquimista".

Ací teniu una novel·la de l'escriptor alcoià Silvestre Barnés. Llegiu-ne la Ressenya i deixeu-vos seduir per la història d' Al-Azraq Ressenya La Mirada d' Al-Azraq

QUAN EL MAL VE D' ALMANSA...A TOTS ALCANÇA.

Segurament haureu escoltat aquesta dita popular valenciana relacionada amb la Batalla d' Almansa que tingué lloc el 25 d' abril de 1707. En ellà s' enfrontaren els reis Felip V i l' arxiduc Carles d' Àustria, guanyant la guerra aquest últim. Per això, el mateix dia però 305 anys després, estudiem aquest fet de la història del País Valencià llegint un còmic i un auca sobre aquesta guerra, responent-ne unes preguntes i escoltant unes cançons d' Altall que narren la Batalla d' Almansa.

CLIQUEU-HI PER VEURE L' AUCA: AUCA

 a. En quin any es donà la Guerra de Successió?
 b. Quins reis s'enfrontaren?
c. Qui eren els botiflers? I els maulets?
 d. Què passà a Almansa? Què suposà?
e. Què va suposar el Decret de Nova Planta?

a.-La Guerra de Successió Espanyola o Batalla d' Almansa fou el 25 d' abril de 1705.
b.- S' enfrontaren l' arxiduc Carles d' Àustria (que fou coronat per son pare com Carles III d' Espanya)i Felip V, anomenat també Felip de Borbó.
c.- Els botiflers eren els partidaris de Felip V, i els maulets els partidaris de Carles d' Àustria.
d.- La batalla d' Almansa, que tingué repercussió internacional i en la que s' enfrontaren les tropes de Felip V i les de Carles d' Àustria, guanyant les de Felip de Borbó. Aquest fet no va concloure el conflicte, però va obrir les portes del Regne de València als Borbònics. Suposà l' aboliment dels Furs de València i la imposició del Decret de Nova Planta, en el que el valencià deixava de ser una llengua oficial i el castellà passava a ser la llengua utilitzada oralment i per escrit.
e.- En el Decret de Nova Planta imposat per Felip V s' abolien les divisions territorials de diferents territoris espanyols, les institucions pròpies i la llengua.

CLIQUEU PER VEURE EL CÒMIC: CÒMIC

TREBALLEM... la poesia.

Ací teniu algunes poesies en català d' alguns dels poetes més famosos de la nostra llengua. Al meu parer, els millors són: Maseres de Mariola (Joan Valls), Nadal(Jaon Salvat Papasseït) i La Nit de Reis (Dolors Monserdà i Vidal). Elegiu vosaltres els vostres preferits.
POESIES EN CATALÀ

TREBALLEM...la poesia.

Ací teniu un poema de l' alcoià Joan Valls i Jordà dedicat als agricultors de la serra de Mariola i a la seua música i dansa. N' he fet una presentació amb diapositives de fotografies relacionades amb el poema. També us he posat un clip amb la música de dolçaina i tabal que es balla a les festes de Sant Agustí de Bocairent.

Maseres de Mariola, de Joan Valls i Jordà

View more PowerPoint from anaalcoi

ESCRIVIM...un fullet turístic.

Alacant és, objectivament, una zona poc verda. Per als que sou naturals d' aquesta ciutat: no fa falta anar-se'n a Astúries o Galícia per a veure un bosc, tenim Parcs Naturals ben interessants i amb bona cosa d'arbres al País Valencià. Un d' ells és , sens dubte, la Font Roja, que molts de vosaltres ja coneixeu. Llegiu aquest futllet turístic per a saber-ne més d'aquest lloc.
EL CARRASCAR DE LA FONT ROJA

ESCRIVIM...un reportatge.

    Per als que us agrada Itàlia i la seua història, ací teniu un reportatge sobre l' arquitectura, l' art i la música de la ciutat de Venècia en els segles XVI i XVII, just quan la ciutat es trobava en el seu moment cultural més brillant i en el seu moment polític i econòmic més decadent. Llegiu-lo i disfruteu-lo.
VENÈCIA SUBMERGIDA AL PASSAT

UNA MICA DE LÈXIC SOBRE...la natura.

Quantes paraules relacionades amb el camp que els nostres avis diuen i no tenim ni idea què signifiquen perquè ens hem urbanitzat de tal manera que qualsevol nom de planta ens sona a xinès... Ací teniu tres paraules dels milers que existeixen en la nostra llengua relacionades amb la natura. Una és un accident geogràfic, una altra un animal i una altra un vegetal. Apreneu-les, el saber no ocupa lloc.

QUÈ ÉS UNA MARJAL?: clica-hi
QUÈ ÉS LA MURTA? clica-hi
QUÈ ÉS UNA FOTJA? clica-hi

La Marjal dels moros

Planta de Murta

Fotja