Hola! No sé si us en recordeu de mi. Sóc Dinosocors, el dinosaure ajudant del blog d' Ana Aragonés.
Com que ja feia temps que no venia des de l' Era dels Dinosaures fins al segle XXI per a visitar el blog d' Ana Aragonés, he viatjat pel temps per fer un tomb, i me'n he adonat que Ana ha publicat una entrada on es parla de la cançó Veles e vents, un poema d' Ausiàs March musicat per Raimon.
He pensat que, potser vosaltres no sabeu qui és aquest tal Ausiàs March, així que ací teniu una pàgina web on podeu informar-vos sobre qui era aquest poeta. Us recomane que llegiu l' apartat Vida i època i, si voleu, llegiu algun poema de l' apartat La seva obra. Cliqueu a l' enllaç per entrar-hi:
Tanmateix, a altres llocs dels Països Catalans, els vents de la rosa s' anomenen d' una altra manera. Observeu com anomenen a la Catalunya nord (concretament, al Rosselló), els vents del món:
Una vegada que sabem l' orígen i els diferents noms dels vents, és interessant veure aquests dos vídeos. Un és la cançó de Maria del Mar Bonet Vet aquí els vuit vents del món, i l' altre, la cançó Veles e vents, adaptada per Raimon d' un poema d' Ausiàs March
Ací tinc unes preguntes que Eugènia ens va dir que férem sobre aquesta cançó de Raimon després d' escoltar-la. Primer llegirem la lletra de la cançó:
Veles e vents han mos desigs complir
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
RAIMÓN, AUSIÀS MARCH _______________________________________
Ara, conteste les preguntes:
Quins vents poden ajudar o estar en contra del poeta en el seu camí de tornada cap a València? Els vents que estaran en contra del poeta seran el Mestral i el Ponent (tercer vers). Aquells que estaran a favor del poeta són: Xaloc i Llevant (vers quatre) i Gregal i Migjorn (vers cinc).
Quin vent ha de mantenir-se parcial? Per què?
El vent que ha de mantenir-se parcial és Tramuntana. Jo crec que ha de mantenir-se al marge perquè és el vent més potent, i no ha de bufar molt fort, ja que el poeta l' han de dur entre tots els vents i no Tramuntana sols.
Per completar la Rosa dels Vents només en falta un. Quin? Per completar la Rosa els vents tan sols falta el Garbí o Llebeig.
I per a acabar, ací teniu quatre refranys sobre els vents amb el seu significat corresponent:
Escampar (alguna cosa) als quatre vents: significa fer córrer una notícia o donar a conéixer un fet a tothom.
Vent de Llevant, pluja a l' instant: com el seu nom indica, significa que quan el vent bufa de l' est, porta pluja.
Vent de Llebeig, aigua no en veig: el contrari que el vent anterior. Quan el vent bufa del sud-oest, sol ser sec.
Vent de Ponent: i, una vegada més, un refrany que ens explica les característiques d' un vent, en aquest cas el de Ponent. El vent de l' oest és càlid i xafogós.
Ací teniu una entrevista que li he fet al meu avi, nascut al 1930 a la ciutat d' Alcoi. En ella, es reflecteix com ha canviat l' alimentació en des de la dècada del 40, on està situada l' entrevista, fins avui. Tota l' entrevista es resumeix en un xicotet text conclusiu.
